En Joan està quiet a la cantonada sense creure el que li està passant. És dilluns i, per tant, ahir era diumenge; “i si aquesta setmana han decidit començar-la pel dissabte i saltar-se el dilluns?” Pensa quiet observant el que l’envolta. Però no. Tothom al seu voltant fa cara de dilluns, en aquell moment li ha passat una dona amb cara adormida i feliç, recorda que el cap de setmana ha pogut veure els seus fills tots junts, que és el que més desitja en aquesta vida, un cap de setmana familiar. Uf! pensa ell, perquè? quin rotllo? No ho entén perquè no té fills li dirien tots alhora sense dubtar-ho... (gran frase aquesta...).
En aquest moment passa el carter amb moto i s’atura, mal aparca la moto al costat de la cantonada i amb un paquet de cartes a la mà li passa pel davant... sense gaire veu li xiuxeja a el carter “és dilluns?”. S’atura i se’l queda mirant amb cara estranya (de fet és normal, no? El que realment seria rar és que un dilluns algú que et demana pel dilluns de bon matí no et sorprengui i com a primera reacció et pensis que t’està gastant una punyetera broma) i el carter no estava pas per bromes, estava fent una substitució i aquesta era la última setmana de feina i per una setmana no podria cobrar de l’atur. Per tant amb tota la ironia que era capaç de deixar anar li diu “no, avui tothom fa festa perquè han decidit repetir el diumenge”. Uf!! va exclamar ell allà a la cantonada, ara s’entén tot avui torna a ser diumenge. Quina tranquil·litat! Però una cosa ni li quadrava gens, perquè el carter que ja havia deixat totes les cartes a la bústia i engegava la moto altra cop, treballa avui? Potser amb un afany de fer ben feta la feina ha decidit treballar un diumenge?
La cantonada s’omple de gent amunt i avall, amb les presses de qualsevol dilluns, i això és el que més el feia dubtar. Un observador nat com ell que no li passa cap detall hi ha alguna cosa que no li acabava de lligar. Clar! la gent no anava en xandall i com tothom sap el diumenge el xandall és l’uniforme oficial. “I si el carter m’ha enganyat?” ostres! No s’ho podia arribar a creure, un carter dient mentides. “No serà una mala influència per les cartes?” pensa aïradament. Finalment, ell, allà a aquella cantonada sap de ben segur que és dilluns. Es torna a preocupar i molt, una suor freda li comença a córrer pel front. Passa una noia molt bonica amb bicicleta, però en aquest moment no se la pot mirar com hagués fet un dilluns qualsevol. Passa una àvia amb un carretó de la compra i li cau una poma al terra que rodola fins els seus peus. La cull, se la mira i li dóna, la poma és ben vermella.
Continua quiet a la mateixa cantonada, encara no entén que li està passant, diria que és dimarts. Encara no sap ben bé perquè ho és, ni tampoc n’està segur si ahir era dilluns. Mira al seu voltant, la gent passa davant seu, molts cotxes, pocs a peu, encara menys en bicicleta. Els cotxes tenen la mania de només posar-hi una persona, quan en fan de les altres persones?. Cerca amb preocupació alguna senyal que sigui dimarts o dimecres o dissabte. No acaba de estar-ne segur, continua dret i quiet i observa. Duu una maleta agafada de la mà i la deixa a terra, li començava a fer nosa i no valia la pena tenir-la agafada. “però quin collons de dia és avui?” diu en veu baixa. Sembla que la gent va a tot ritme i capficada, dissabte i diumenge no, anirien més relaxats. Dilluns no, anirien més adormits. Divendres tampoc, les cares serien de més felicitat. Doncs queda el dimarts, el dimecres o el dijous. No es decideix per quin d’aquests tres dies. “I si ho faig a sorts” pensa. Un home de mitjana edat li agafa la maleta i es posa a córrer... “Eh!! Lladre!!” Crida allargant la mà i fent l’intenció de córrer, però fa un pas i s’atura. “ Ara no puc deixar la cantonada”. El Lladre tres carrers més enllà s’amaga en un descampat i obre la maleta, papers, una poma, bolígrafs, una agenda, res... de bo. Un altre furt sense sort, des que es va quedar sense feina de carter i d’això ja en fa uns quants mesos que per viure ha de mal robar, però se li dóna més malament que repartir les cartes i paquets per les cases... i té gana. A la cantonada, ell està intentant esbrinar quin dia és mentre una noia li passa en bicicleta pel davant menjant una poma molt vermella i li cluca l’ullet.
