el segon vagó

Aquell matí a l’estació només hi havia una noia jove amb una motxilleta de color blau i una carpeta que agafava suament entre els seus braços i el seu pit, un home amb un” traje” gris i una corbata blau marí que desentonava molt, jo amb cara de son i un vent de tardor fred que feia caure les primeres fulles de la temporada. Recolzat a la paret de l’estació observava la noia que nerviosa es mirava el mòbil constantment des de feia una estona i l’home que no parava de parlar amb el mòbil... Fou en aquell punt i quan el vent fred s’aturà que va aparèixer com per art de màgia de les vies una caravana de gitanos, tocant i dansant. Els de davant feien circ, res espectacular però amb una coreografia molt ben treballada i un gran somriure a la boca. Els nens i les nenes envoltaven el grup amb cintes de tots colors. Més enrere un vagó plataforma duia els músics que tocaven mentre tots de nois i noies ballaven amb vestits llampants al seu costat.
La noia va deixar de mirar el mòbil i llançant-lo a la paperera es va afegir entre el circ amb un gran somriure a la boca. L’home després de l'ensurt inicial va llançar el mòbil a terra, se’l va mirar amb compassió i picant-li l’ullet es llença entre els ballarins per seguir el ritme. En aquells moments un missatge em va arribar al mòbil, "rcorda k hm quedat l 2 vago". Li regalo el mòbil a un mico simpàtic que en aquell moment passava per allà i calmadament m’adreço a l’andana per pujar a la plataforma on tocaven els músics i que suaument estava arribant per no aturar-se i continuar...