Tenir somnambulisme no és un fet molt abundant entre la població, es creu que una de cada cinc persones pot ser somnàmbul en algun moment de la seva vida. Ara, ser un somnàmbul i perillós això si que no és gens habitual per sort de tothom... En Joan Despert n’era un d’aquests casos, tant aviat que es posava a dormir podia aixecar-se i calar foc a allò que tant el preocupava des de feia dies. Ningú ho sabia aquest fet, de fet aquestes circumstàncies descrites no les sabia ni ell! De haver-les sabut amb anterioritat hagués dormit lligat, tancat a pany i clau i la clau amagada... vaja! Que hagués pres qualsevol estratègia per no sortir de casa seva en plena nit i poder fer aquell disbarat.
Tot plegat va començar amb un petit detall de res. Un cotxe, on el conductor es va adormir a causa del insomni que feia 4 mesos no el deixava dormir més de 3 hores seguides, va aixafar un arbre que li agradava molt del davant de casa seva. Ningú va prendre mal per sort si exceptuem l’arbre, és clar! que va quedar mal partit al damunt del capó del cotxe, prou que en Joan Despert va intentar fer-li el boca a boca però res! L’arbre no es va refer i la brigada de l’ajuntament l’endemà el va serrar, de mala manera pensava en Joan, perquè un arbre com aquell es mereixia una manera de serrar més digne. Allò, podem afirmar, que el va emprenyar i molt! Tot plegat es va convertir amb els dies en melancolia, sempre que sortia de casa i veia l’espai buit on hi havia d’haver hagut l’arbre, a en Joan Despert, se li negaven els ulls. Li costava acceptar aquella pèrdua. A vegades, per la feina, li tocava marxar uns dies, tres o quatre com molt, no és que li agradés però s’havia de fer. Aquell cop va preparar la maleta amb més cura de l'habitual, va comprovar si tot era correcte abans d’agafar un taxi, bitllets? Sí, DNI? Sí, diners? Sí, foto abraçat al seu estimat arbre? Sí. La veritat és que en tenia ganes de marxar uns dies perquè així oblidaria l’arbre, o això és el que ell almenys creia. El fet de veure sovint aquell forat on durant anys havia estat l'arbre li feia recordar amb nostàlgia malaltissa les bones èpoques, quan l’arbre com a acte d'amor i sense demanar-li res a canvi li feia ombra.
La gran sorpresa, que pocs minuts després va passar a indignació, fou quan en tornar i baixar del taxi es va trobar un arbre plantat en el lloc de l’altre. I que lleig que n’era!! Com poden haver substituït un arbre per un altre tant aviat!! Que ja no respecten ni el dol? Va pensar en Joan. Quins collons!! Demà al matí aniria a l’ajuntament a demanar explicacions. Aquella nit no va poder dormir d’indignació i això que es va prendre unes quantes pastilles de valeriana. Molt adormit l’endemà va anar a l’ajuntament però el van marejar de dalt a baix i sempre que algú l’enviava a un altre insensible funcionari sentia com l’altre se’n fotia a la seva esquena. Van passar els dies i no se’n sortia... fins que va aconseguir audiència amb l’Alcalde dient que era per un tema d’Urbanisme summament important. Allà, al despatx de l’alcalde, el primer que feu fou ensenyar-li la fotografia d’ell abraçat a l’arbre i li va explicar tot! Com l’estimava, quina gran pèrdua, .... l’Alcalde que no donava crèdit a allò que sentia i que la única explicació possible era que portés una càmera oculta per gravar-lo i després ridiculitzar-lo a la televisió local, amb un cop a l’esquena el va engegar amb paraules amables i dient que sí que era una gran pèrdua però que havia d’afrontar la vida amb un nou arbre.... Va marxar indignat!!! Molt!!! I fou en aquell moment que el món se li va caure a sobre, en una fotografia de l’ajuntament, una fotografia que no havia vist al entrar, va veure l’alcalde i tot de gent d’esquena al seu arbre amb uns somriures falsos... semblaven gent famosa. Com podia ser aquella infidelitat!! No se’n sabia avenir de cap de les maneres. Gent dolenta! Segur que havien obligat a l’arbre a sortir a la foto i a saber quina altra humiliació i depravació més...
L’endemà al matí els titulars del diari treien la notícia: “Veí amb somnambulisme perillós crema sense ser-ne conscient l’ajuntament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada