Almenys menjaré bé si és que
no vomito tot el que he pres
d’una mala digestió.
Sóc un collons de comparsa d’una
obra mal representada... ara toca
riure, ara mocador enlaire, ara parlar
ara beure, ara... sort dels lavabos
No fan bé de convidar-me!
No faig bé de venir!
Els meus instints psicòpates d’assassí
es desperten en aquestes situacions
He de marxar, sense dir res
no fos cas que faci una bestiesa
Aquesta poesia forma part de la meva col·lecció de poemes estripats, alguns d'ells per evitar problemes no sé si m'atreviré a posar mai... ;))
Ara he de somriure i de posar-me la mà al front perquè ningú llegeixi què en penso d'aquella dona, perquè no està bé pensar això, perquè no està bé sentir això. El que està bé és saber quan s'ha de riure, somriure, fer voleiar el mocador en l'aire o beure. Sort dels lavabos i dels nens! Poemes estripats de sentiments estripats...
ResponElimina