dissabte, 23 d’octubre del 2010

No veure-ho, no sentir-ho, no llegir-ho i imaginar-ho. On cal firmar?

El relat curt no està en el que hem escrit, ni molt menys, sinó en el que hem pensat. Sol ser la síntesis d’un llibre exprimit en poques frases i en encara menys paràgrafs. Una gran història que deixa pels qui els hi agrada la imaginació lliurar-se en omplir ells mateixos la resta fins a esdevenir una autèntica novel•la. No és menys difícil escriure un relat curt que un gran llibre.... en imaginació. Perquè sempre d’un relat curt en pot sorgir una gran novel•la, només cal fer el gran esforç (aquí sí que cal ser constant i conscient de la dificultat que pot suposar) d’omplir-lo i anar afegint-hi ramals i més ramals de petites històries que desemboquen plàcida o violentament en el tronc principal.

I ser conscients que no tot està en el que veiem, sentim o escrivim.... el millor està en el que no veiem, no sentim o no escrivim però podem imaginar... i aquesta imaginació si que és nostre i depèn única i exclusivament de nosaltres, i permeteu-me dir-ho, que sinó ens agrada és que som uns masoquistes o uns fotuts tanoques!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada